El Suro-Lí

Un savi ha deixat escrit: ”Un poble sense llegendes és un poble sense història”. Durant molt temps, els encarregats de recollir aquests relats, de custodiar-los i d'explicar-los van ser els avis i àvies que, de viva veu, els anaven transmetent i que, embadalits, néts i netes no ens cansàvem d'escoltar encara que ens els repetissin una i cent vegades.

Des de molt jove, Xavier Carbó Maymí (1893-1918), nascut a Cassà de la Selva, se sentí captivat i meravellat per aquestes narracions que li contaven especialment els pagesos i pageses del veïnat cassanenc de Mont-roig, veïnat en què, llavors, ell habitava amb els seus pares i germans. Escoltantlos i preguntant-los constantment va fer una bona recollida de paraules singulars, de llegendes, rondalles, corrandes i cançons populars que lliurà a la Universitat de Barcelona i als Centres d’Estudis del seu temps que hi estaven molt interessats i els servia per consolidar, conservar, augmentar, polir i millorar les expressions més genuïnes de la llengua catalana.

La llegenda del Suro-lí, que sortirà publicada molt aviat, il·lustrada pels joves il·lustradors de l'Escola d'Art Josep Lloveras, cal situar-la en temps de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Narra l’idil·li de dos joves: l’Agnès, que era la pubilla del mas Bertran de Sant Mateu de Montnegre, i l’Eugeni, que era l’hereu de can Cama, masia a tocar del Santuari dels Àngels.

Per repetir el gest d’aquests dos enamorats, que els va donar tan bons resultats, molts cassanencs i cassanenques, periòdicament, caminaven fins al Santuari dels Àngels i, d’acord amb la tradició, es paraven davant del Suro-lí i repetien el ritual per veure si aconseguien l’amor de la seva vida, tal com havia succeït als joves amants.

Una història real que la imaginació popular va convertir en llegenda i tradició.