Dixan

Un retrobament emotiu i un acte de justícia. Tres membres de la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines viatgen a Algèria per retrobar-se amb quatre membres de l’anomenat Comando Dixan. Som a la segona quinzena d’agost de 2015. No és un reencontre 100% íntim, però quasi. Els acompanyen càmeres. L’encontre serveix per explicar el cas i per reflexionar sobre el racisme i la islamofòbia que es viu a Europa, a Catalunya i a l’Estat espanyol. És un debat pertinent, imprescindible i d’una vigència incontestable.

El 24 de gener de 2003, es van detenir vint-i-tres persones de nacionalitats algeriana i marroquina que residien a Catalunya per suposada vinculació amb Al- Qaeda i tinença d’armes químiques. Era l’Operació Estany. Des del primer moment, la societat va entendre que era un muntatge per justificar la participació de l’Estat espanyol a la guerra contra l’Iraq. A casa dels detinguts, la policia no va trobar-hi armes químiques sinó detergent. Per això, va batejar el fenomen com a Operació Dixan. La Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines va incloure el cas dins de les seves reivindicacions i va exigir l’absolució i posada en llibertat dels detinguts. El lema "Armes químiques ni a l’Iraq ni a Banyoles", sintetitza el muntatge que hi va haver tant en l’àmbit mundial com a Catalunya.

Direcció: Erik Estany, Marc Planas i Pere Cortada