Migjorn

Està previst que el 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi, surti publicada aquesta antologia poètica. Del seu llibre, se’n féu una primera edició l’any 1919, just quan es complia l’any de la seva sobtada mort, a causa de la pandèmia de la grip del 1918. Ell n’acabava de complir vint-i-cinc. L’any 1971, la Colla Excursionista Cassanenca en patrocinà la reedició, perquè va considerar que l’obra del poeta cassanenc era un patrimoni de la vila, prou important com perquè no se’n perdés la memòria. La que, enguany, patrocina l’Ajuntament en commemorar l’any del seu centenari, és una edició revisada, en què s’hi incorporen poemes fins ara desconeguts. Serà en format modern i il·lustrat per l’artista Manel Palahí, d’un llinatge amb arrels familiars que el vinculen al nostre poble.

En la seva poesia, la marca més personal -deien els contemporanis glossant el seu “MIGJORN”- és aquella seriositat pètria i el lèxic pur i ferreny, tant que, havent mort i tot en formació, de poques obres de poetes dels seus anys n’hem rebuda una sensació de profunditat i solidesa com la seva.

I Narcís Comadira, poeta, una de les veus més autoritzades avui a casa nostra, acaba de fer una afirmació que sembla talment que, en escriure-la, ens l’adrecés a nosaltres, els convilatans de Xavier Carbó i Maymí: “(...) Potser és un poeta una mica cantellut encara. Un poeta que busca la seva veu pròpia. Aquesta veu hagués pogut ser una veu distinta i original dins la poesia catalana. Però no va poder ser. A mi m’agradaria que Xavier Carbó fos rescatat d’aquest marge provincià en què ha viscut fins ara i fos considerat com un jove valor d’aquest noucentisme primer que ell, sens dubte, en la mesura del seu talent, que era molt gran, i del temps que li va ser donat, que va ser molt poc, va ajudar a definir”.