Als seus 90 anys, en Pitu camina ràpid, com si fugís. Probablement, aquest ancià anònim s'hi va acostumar fa anys: a fugir del franquisme, del camp de refugiats d'Argelers, dels camps de treball del govern de Vichy, de la matança d'Oradour-sur-Glane, dels camps de concentració nazis? Però el passat d'en Pitu ningú el coneix, ni tan sols el seu fill. Com tants altres, per evitar les represàlies franquistes en tornar de l'exili, va decidir guardar la seva història als trasters de la memòria, on va romandre durant 70 anys.
Actualment, en Pitu va cada dia a cuidar la Mercè, la seva dona. És conscient que si no ho fes així, en poc temps, ella ja no el recordaria per culpa de l'Alzheimer. Mentre desempolsa documents del passat, en Pitu decideix tornar als llocs dels quals va escapar per emprendre la que, paradoxalment, serà la seva última fugida, la de l'oblit.
Escrita, produïda i dirigida per abel moreno pradas, Fugir de l'oblit retrata el viatge que en pitu emprèn per tornar a visitar els indrets pels quals va transitar durant els seus quatre anys d'exili, després de la guerra civil espanyola. Una part de la seva vida que no coneixia ni la seva família i que recupera quan la memòria de la seva dona, amb alzheimer, es desdibuixa. Guardonat amb el Premi Gollut al millor llargmetratge documental i el Premi Gollut del públic al Festival Gollut de Ribes de Freser i també amb el Premi al millor llargmetratge documental a Ficnova, el Festival Iinternacional de Cine de la no-violència activa. Va participar en l'última edició del Girona Film Festival.