ENSENYA’M LA LLENGUA

"Doctor, el nen ha caigut i s’ha fet un chichón". "Senyora, el que té el seu fill és un nyanyo com una casa". El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l’estandarització de la llengua i de la influència del castellà. Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i els sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades. Aquest llibre vol ser una eina per a recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments. DE LA MATEIXA MANERA QUE S’HAN RECUPERAT PARAULES COM "SEGELL", "BÚSTIA" O "VORERA", HEM DE SER CAPAÇOS DE FER EL MATEIX AMB "EL VENTRE DE LA CAMA", "ENCARCARAT" O "ROGALL". SI ELS NOSTRES AVANTPASSATS, QUE NO VAN PODER ESTUDIAR EN CATALÀ, VAN CONSERVAR ELS MOTS, SERIA UNA TRISTA PARADOXA QUE ELS JOVES D’AVUI ELS PERDESSIN. "NOMÉS DE PENSAR-HO, SENYOR DOCTOR, EM VENEN RIMBOMBORIS".