Monotips, Lídia Masllorens

Anar a la nevera i prendre un suc. Asseure’m i no veure res. Cavil·lar per canviar. La forma. El color. Buscar la síntesi, el límit de la línia. Figura i abstracció. Veure-ho i no aconseguir-ho.

Intentar atènyer el mínim per expressar el màxim. Treure i posar. Treure. Minimalisme maximalista. Del no res al tot. També el contrari. Menjar un entrepà per resistir. Tornar al plàstic. Preparar baietes i escombres. I pots de negre. I de color. Sucar. Estendre la pintura. Amb un gest del cos contundent, marcar els cabells al plàstic. Sobre les línies del front. Sobre les galtes. Sobre el coll delicat. Sobre els ulls, que defalleixen. Passar-hi l’escombra de balca, obrir-hi blancs.

Separar-me’n i observar. Tornar-hi amb la baieta que embruta, que neteja. Repetir l’operació un i mil cops. Tenir al cap allà on vols anar i no sempre poder-ho resoldre tècnicament. Saber el que pretens i no acabar-ho de solucionar... Estar atenta i veure el camí. Aconseguir de desprendre’s del que és sobrer.

Pitu Basart, fragment del text pel catàleg de l’exposició de la Fundació Vila Casas, 2019.

L’artista ens acompanyarà a conèixer de primera mà la seva obra a la Sala d’Exposicions de Can Trinxeria i a la Sala d’Exposicions La Coma.