La platja dels inútils -Àlex Nogués

Ben avia podreu reservar les vostres entrades gratuïtes

Em dic Sofia. Tinc onze anys i mig i quan sigui gran vull ser inútil . Així comença un relat innocent, profund i commovedor d’una nena a qui li encanta la platja a l’hivern, que prefereix Mozart o Kandinsky a les mates i que no pot suportar que el pare li digui que algún dia haurà de “guanyar-se la vida”.

Quan la professora pregunta a la classe “què voleu ser de grans?”, la Sofia respon amb molta seguretat: “Inútil”. I no es tracta d’una broma, és una resposta meditada i sincera. Fa dies que les coses a casa no rutllen del tot. Des que es van instal·lar al poble, la mare s’enyora de la seva floristeria i el pare té més feina que mai. Buscant companyia, la Sofia coneix tot un seguit de personatges estranys, solitaris i creatius, que passegen per la platja. Segons el seu pare, són uns inútils. Segons la Sofia, són feliços de veritat.

“Segur que alguna vegada t'has preguntat que t'agradaria ser de gran. Si ja ets gran, potser recordes les coses que volies ser. La Sofia és una nena d'onze anys i mig i, sabeu què? De gran vol ser inútil! Al llibre La Platja dels Inútils descobrireu perquè i també podreu conèixer a la seva família, els seus amics i algunes persones ben curioses. I una platja, és clar. Una platja preciosa a on jugar, passejar i a on deixar volar els pensaments, com si fossin núvols o gavines.

Em presento. Em dic Alex Nogués, soc escriptor I jo també vull ser un inútil. I tu?”

Vaig néixer a Barcelona la primavera de 1976. Fins on m’arriba la memòria, sempre m’ha agradat escriure. Mai no hi he pensat gaire, però crec que ho faig per la curiositat de descobrir paisatges, personatges i històries desconegudes. Gaudeixo sent l’aventurer audaç que, matxet en mà, avança per ser el primer que trepitja un territori inexplorat.

Escriure em dona l’oportunitat de ser un espectador d’excepció del que escric. Sona estrany, però crec que és una bona manera de descriure com es flueix en l’escriptura.

M’encanta endinsar-me en el que és desconegut i que les meves pròpies paraules em marquin el camí de tornada a la meva vella i, alhora, nova llar. Escriure ho canvia tot. Eixampla els horitzons. Actualment visc a la Bisbal d’Empordà, on exerceixo el meu principal ofici (ser pare) i em dedico de ple a la meva gran passió: descobrir els petits secrets que teixeixen la immensa i complexa xarxa de la vida.