Las heroínas de lo imposible- Silvia Rodríguez Egaña

TEATRE

Les heroïnes de l’impos­sible es van presentar durant la meva infàn­cia, un migdia d’estiu, a la cuina de casa meva. La meva mare pelava patates, mentre em parlava de les vicissituds de les meves àvies i altres parentes pròximes de l’època de la guerra. Jo l’escoltava en una casa segu­ra i confortable, amb la tele de fons i menjant pa amb xoriço. De sobte, la veu de la meva mare va començar a vessar relats que les meves orelles van recollir. La meva ment desbordava imatges de risc, aventura, compromís, valentia, justícia i llibertat.

Què passaria si aquestes he­roïnes apareguessin de sobte al segle XXI? Què és heroic? És possible concebre-ho en un context d’alternatives apa­rentment estèrils? Per a què serveix transmetre episodis de vides situades a la perifèria de la Història?