“Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l’arma del crim. Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l’era cristiana; el lloc, una marca de l’Imperi Romà. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que avancen, l’afany de caminar eclipsa la por i s’encomana a d’altres fugitius. Junil a les terres dels bàrbars és la setena novel·la de Joan-Lluís Lluís i un acte de fe en la imaginació: una gran i esplendorosa novel·la d’aventures, amb les peripècies com a llenguatge i l’estranyesa com a condició.
Joan-Lluís Lluís és novel·lista, poeta, traductor, assagista i columnista català. Ha publicat, entre altres obres, les novel·les El dia de l’ós (premi Crexells), Aiguafang (premi Crítica Serra d’Or), Les cròniques del déu coix (premi Lletra d’Or), El navegant (premi Crítica Serra d’Or), l’assaig pamfletari Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, i el joc literari titulat Xocolata desfeta. Ha conreat gairebé tots els gèneres i registres, sempre de manera personal.