Cada any, quan tornem de Perpinyà després de veure la mostra de fotografia “Visa Pour l’Image”, aclaparats i amb un punt de desànim sempre fem la mateixa reflexió recurrent:
“Quines fotografies més extraordinàries però quin món tan terrible”. La misèria, la violència, la mort, el dolor, omplen les parets de les sales.
I ens diguem que hi ha un altra realitat, un altra cara del món, tant autèntica com l’anterior i que també mereix ser mostrada. Trobem a faltar imatges que ens parlin d’un, món més humà i amable, solidari, divertit i contemplatiu.
A partir d’aquestes reflexions ha elaborat el projecte “Escenes d’una vida tranquil·la”. No són fotografies dels pacients d’un hospital psiquiàtric o dels interns d’una presó d’un país tercermundista, tampoc són imatges de primera línia de front ni d’una residència de dones maltractades ni d’abocadors d’escombraries ni de sales d’autòpsia.
Són imatges que, amb la pretensió de que us agradin i us portin a la reflexió, ha captat amb la meva càmera en els escassos instants interessants que puc trobar en el dia a dia de la meva vida quotidiana a Cassà de la Selva o fent el turista per aquests mons de Déu.
Josep Vilallonga Anglada
Juliol del 2019